Penya La Tendror

Deu anys després, per fi unes festes decents!!

Sí, heu llegit bé, realment han hagut de passar 10 anys per a eixir totalment del "túnel"!

Qui m'haguera dit quan acompanyava a Gema i els xiquets cap a casa després de l'Aparició, que encara em quedaven 8 hores de festa. 

Però així va ser; com que no vaig aconseguir convèncer a Pau de que ja som massa majors per a aquestes coses, vam anar finalment als soparets amb un grupet d'Alcodians, per acabar tornant a casa a les 6 del matí, amb certa inestabilitat al caminar, i un gran somriure a les nostres cares de bufats. Vam beure, cantar, ens vam tirar a terra i vam fer el trenet als sons de la fantàstica banda de Penàguila per Sant Nicolau. Quin èxit! Com ens aplaudien! Com ens miraven!  (supose que pensarien, quina panda de bufats, però què collons!)

Conclusió, hi ha vida després de la paternitat, només hem d'esperar uns anyets, complir amb les dones el millor que puguem i esperar la nostra oportunitat!