ITÀLIA 1989: filosofia de vida

Hola amics,
a aquest 2on capítol de la retrospectiva per entregues dels viatge a Itàlia de 1989, vos tractaré de justificar el per qué va ser tant important per a la fundació de la 'Penya La Tendror'. Efectivament, si se'n recordeu, a aquell any gloriós de 1989 alguns dels futurs components de La Penya estàvem cursant 3er de BUP a l'institut 'Pare Eduard Vitòria'. Fou un any estrany donat que la classe estava formada per uns 20 alumnes que pujàvem de 2on i 10 alumnes que repetien 3er. Així doncs, si mal no recorde, el ratio d'alumnes nous per repetidors era de 2/1 i açò feia que tot el professorat tingués cert 'respecte' a l'hora de lidiar amb nosaltres. Les implicacions que aquests fets varen tenir en la fundació de la 'Penya La Tendror' foren les següents:

1. Els repetidors repetixen per alguna cosa (bàsicament per la seva afició a l'oci en lloc de a l'estudi). Resultava que els repetidors eren simpàtics (per citar-ne d'alguns: Cabanes, a la foto, o el propi Gaiato, que després seria membre fundador de 'La Tendror'). Conseqüència directa: la simpatia dels repetidors arrastrava irremisiblement als no repetidors (nosaltres) cap a l'oci i ens allunyava de l'estudi.
2. En una etapa de formació tant important com la dels 16-17 anys és on es construeixen les bases fonamentals de quefer diari. Diguem-ne que aprenem com viure o, tal i com apareix a qualsevol tractat barat de psicologia, forjem la nostra pròpia 'filosofia de vida' que ens acompanyarà per sempre i ens definirà com a presones. Tota aquesta teoria tant metafísica, en contacte amb els 10 repetidors es resumia en el següent:

• De dilluns a divendres: Intitut --> buscar ties i classificar-les atenent, bàsicament i per aquest ordre, als següents conceptes: MAMELLES (volum, forma, tipus de sujectador i visibilitat de l'escot); CUL (només forma i volum ja que, desgraciadament, a aquella època no es duia el 'tanga'... o si?... algú m'ho podria confirmar?) i; CARA (de cares totes eren caríssimes! ;-)). Altres paràmetres com la simpatia o la capacitat de diàleg eren (i continuen sent) completament accessoris. La classificació de les ties estava encriptada (només nosaltres coneixiem les complicadíssimes claus) i es feia en termes d'orbitals químics (sp3p2, etc...) o (estúpidament, ara me n'adone) anteposant el prefix 'Bobi' a la característica que millor definia a la noia (exemple: la Bobi-guapeta, la Bobi-graciosa ... algú em pot fer memòria de si teniem una Bobi-mamelluda? i si era així: de qui es tractava?). I així TOT el puto dia, TOTA la puta setmana (quina canya, i no teniem espasmes cerebrals ni rés per l'estil, supose que perquè la major part de la sang no circulava pel cervell sinò més bé per altres músculs i teixits...).
  
• Dissabte: Sense Institut --> tractàvem de puntuar les xicones classificades al llarg de la setmana amb el sistema explicat al capítol anterior (veure, ITÀLIA 1989: expectatives sexuals als 17 anys). Evidentment i com que açò resultava del tol il·lusori acabàvem seguint les recomanacions dels simpàtics repetidors, que per això ja tenien molta més experiència que nosaltres en aquests temes. Conseqüència directa: si la primera de les prioritats (xicones) era utòpica, passàvem sense massa miraments a la segona (oci), i ací és on prenien un paper molt més actiu els repetidors. De debò, gràcies per haver-nos descobert Batoi (el Mariu, el Hermanos Payá, el Pontet i tants altres), la Zona Alta (el Star) o la zona de Santa Rosa (el Permi o el Bahía, només per citar-ne d'alguns).
  

I d'aquesta manera, setmana rere setmana, és com va anar gestant-se la nostra filosofia de vida i, alhora, la nostra Penya La Tendror (ara me n'adone, totes dues esan intensament relacionades: no seriem qui som sense haver fet el que hem fet... visca La Penya!).
I... qué té tot açò a vore amb el viatge a Itàlia? Doncs realment ben poc, si no fora perquè ens permet recordar totes aquestes anècdotes i, el que resulta més important, em dóna peu a publicar al bloc unes fotos del viatge que no tenen desperdici!!!

(Dalt, d'esquerra a dreta i per aquest ordre: Pep, Pau, Cabanes i Natx a les runes romanes en ple centre de Roma).
(Ací al costat: Natx, Pep i Pau i al fons la Piazza d'España, Roma).
Com podreu observar, no ix cap dóna a les fotos. Desgraciadament, això ha sigut una constant als nostres viatges i aventures.

Salut!