La Penya i la música I

Un altre factor importantíssim en la vida i funcionament de la Penya ha estat la música.

Qui no recorda a Cloquell amb el clarinet, a Gaiato amb el "cencerro", a Pep amb el bombo, o a qualsevol de nosaltres amb un "pandero"?

Realment, els començaments van ser d'allò més rudimentaris, botelles buides de coca-cola per a fer percussió, habilitats vocals amb variants treballades del "lèlo-lèlo" alcoià... per passar posteriorment a la "professionalització" d'alguns dels membres; 

• En primer lloc l'insigne Javi: qui haguera dit que arribaria a ser el primer (i únic fins el moment) membre de la Penya amb estudis superiors de música?; 
• Com oblidar els flirtejos de Natx amb la bateria i els teclats (recordeu concerts memorables de "Dulce Virginia", anteriorment coneguts com "Disculpa, pero hemos pillado un atasco")
• Incomparable el mal de cap de Pep amb el tabal amb la Degollà
• Inigualable la pinta de flipat de Vicentín amb el baix
  
• Genial Marquitos amb la flauta travessera al menjador de sa casa

Però, el millor de tot, sense cap dubte, és quan posem totes aquestes "habilitats" juntes, quan fem les nostres estimades "jam sessions", on passem alegrement de cançons de Sinatra a versions personals de "aixina s'agarra el pato", tal i com podeu disfrutar al vídeo de la "despedida" de l'Ignasi, on estàvem acompanyats per l'orquestreta (no deixeu de fixar-vos en la meravellosa percussió, a càrrec totalment de la Penya!!).

En pròximes entregues podreu vore en acció a tota la Penya, inclòs l'insigne clarinetista Cloquell.